- ORIGEN DEL GOS I ADAPTACIONS FUNCIONALS
Els cànids tenen un cervell molt desenvolupat, l’olfacte és el sentit que més destaca: una vuitena part del cervell i més de la meitat de la superfície del nas estan destinats a l’olfacte. Els gossos tenen una superfície 10 vegades superior de cèl·lules olfactives que l’ésser humà, a part de tenir una sensibilitat 100 milions de vegades superior a nosaltres. Un gos pot discriminar una molècula odorífera entre milions.
Hem de tenir en compte que els gossos viuen gran part de la realitat a través de les olors, sent capaços de saber en tot moment què ha passat al lloc on es troben (els gossos que han passat, quan han passat, el sexe i l’edat , situació hormonal de l’animal que també hi ha estat…).
Està científicament comprovat que el gos és perfectament capaç de percebre les emocions de les persones, aspecte que contribueix també el seu olfacte (es deu a l’emissió i detecció de feromones).
Com ja és conegut, l’origen del gos es troba al llop (canis lupus). Tal com ja deia Félix Rodríguez de la Fuente, “el tret més destacat que es troba al llop resideix en la seva capacitat per establir llaços emocionals amb altres individus”.Aquesta capacitat va permetre a l’ésser humà “convertir” el llop en el seu millor amic (el gos). La relació entre els llops i els humans va començar fa 125.000 anys, si bé diferents estudis apunten que necessàriament van haver-hi diferents processos paral·lels de domesticació dels cànids a diferents parts del planeta.
La domesticació del llop ha provocat que la majoria dels gossos tinguin un comportament “adulterat” respecte a la conducta de l’espècie silvestre i sempre a favor de la funcionalitat de l’ésser humà, que des del seu origen ha estat “utilitzant” per a diverses finalitats. Això és la clau per entendre que existeixen diferents races de gossos o les seves creus que actualment el seu instint i genètica fan que tinguin unes necessitats etològiques que han de ser cobertes. Si bé és clar que no tot s’hi val ni de qualsevol manera.
En efecte, els dos grans transformadors del procés filogenètic són la mutació: modificacions espontànies i aleatòries del cabal genètic, alteracions, errors en el procés de la transmissió de la informació genètica; i la selecció: per si sola ha provocat grans variacions sense necessitat d’aparició de les mutacions.
El que tenim clar és que tots els gossos són “producte” de la selecció artificial que ha fet l’ésser humà des de fa milers d’anys.
- DIFERÈNCIES CONDUCTUALS CAP A DETERMINADES FUNCIONALITATS
La criança dirigida ha provocat diferències conductuals dels gossos cap a determinades funcionalitats. En efecte segons la funció a què han estat dirigits, podem classificar els gos com: pastors, de protecció, de caça, nòrdics i altres funcionalitats.
Pel que fa als gossos de caça (segons funcionalitat, no els utilitzats per a la caça) hi ha diferents subgrups depenent de la seva identitat i impulsos instintius (recordem, seleccionats per l’humà). La caça és la funció més antiga. L’ésser humà, en un moment, comença a aprofitar-se de l’olfacte dels cànids per seguir les preses i de mica en mica anirien explotant altres facultats sensitives i instintives del gos cap a l’activitat seleccionant durant anys i anys fins a aconseguir diferents especialitzacions.
El resultat de tot plegat ha estat el desenvolupament i la fixació de l’impuls de cerca, de rastreig, de la presa…
- INSTINT DE CAÇA I ETOLOGIA DEL GOS
L’INSTINT és una conducta genèticament preprogramada (heretada) al conjunt de pautes de comportament, que té l’objectiu de servir per a la supervivència de l’individu i de l’espècie.
L’objectiu de tota conducta instintiva és arribar al final a través d’un acte consumatori determinat que relaxi la psique de l’animal i restauri l’equilibri funcional intern de l’organisme.
És important que la conducta instintiva assoleixi el seu objectiu eto-biològic i la connexió que hi ha amb totes les funcions de l’organisme.
La conducta instintiva de caça és una cadena organitzada per impulsos instintius, amb diferents coordinacions hereditàries. Cada impuls té una motivació autònoma pròpia. Hi ha una coordinació innata de la conducta instintiva de caça. Cada impuls instintiu posa en marxa el mecanisme del següent.
Els diferents impulsos instintius de caça són:
a) El rastre: és la cerca d’emanacions odoríferes. L’olor és l’estímul clau per desfogar l’impuls endogen.
b) L’aguait: és l’espera al moment, observació de la presa. Prepara l’organisme físicament i emocionalment per a una acció eficaç en el llanci.
Dins trobem la “MOSTRA”= aguait durador (parada hipnòtica).
c) La persecució: aquest impuls instintiu es dispara durant la fugida de la presa. Dependrà del grau d’impuls del predador, hi ha gossos amb alt impuls de rastre que un cop trobada la presa no troben interès…
d) Presa o subjecció: Ve seguit de la persecució que estimula la necessitat endògena de la presa. Hi ha gossos que només amb la persecució en tenen prou i no tenen necessitat d’unió. L’impuls arriba al final.
e) Cobrament o port de la “presa”: a la natura, després de la mort de la presa aquesta és transportada amb actitud de possessió
f) Actitud final i acte consumat: es tomba amb la “presa” als peus. És una actitud final de la coordinació instintiva. Restaureu l’equilibri intern òptim.
Cal aclarir que no tots els gossos tenen el mateix grau de cadascun dels impulsos instintius de caça. Hi ha gossos que poden tenir només un, tots, cap…
Imatge 1: Exemple de “mostra” = aguait durador (font pròpia)
- EXPRESSAR LA CONDUCTA PRÒPIA DE LA SEVA ESPÈCIE
En primer lloc, hem de tenir present que hi ha gossos que tenen unes necessitats etològiques molt diferents d’altres gossos. Amb alguns pot ser suficient una passejada per la ciutat, però per a altres serà totalment insuficient, necessitant desenvolupar el seu olfacte, i “treure” la seva conducta instintiva (i no ens referim a portar el gos a caçar). En efecte, quan un gos no pot canalitzar la seva conducta instintiva, pensem per exemple, de caça, és quan apareixen els coneguts problemes de comportament com ara un gos que es llança a mossegar els ciclistes per exemple, un gos que persegueix a gossos de mida més petita fins que els arriba, un gos que segueix un rastre d’un animal i es perd, un gos que trenca i mossegat mobiliari a casa…. i podríem seguir amb una llarga llista. Aquests problemes de comportament, en la majoria dels casos, vénen derivats a la manca de satisfacció de les seves necessitats etològiques.
Volem deixar clar que partim de la base que el gos té les necessitats d’alimentació i hidratació cobertes, es troba lliure d’incomoditats físiques i tèrmiques (ambient adequat, refugi, àrea de descans confortable), que es troba lliure de dolor, lesions, malalties, gràcies a una prevenció adequada i/o un diagnòstic i tractament, es troba lliure d’estrès, distrès i por.
Però si revisem les 5 LLIBERTATS que cal garantir als animals (FAWC, 1992-1993) ens manca una igual d’important que les ja descrites: “que l’animal pugui expressar les conductes pròpies de la seva espècie”. En aquest mateix sentit, la modificació del Codi civil espanyol, que ha entrat en vigor el 5 de gener de 2022, pel qual es modifica l’estatut jurídic dels animals, amb la introducció de l’article 333 bis queda establert que: “Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat”, “El propietari, posseïdor o titular de qualsevol altre dret sobre un animal ha d’exercir els seus drets sobre ell i els seus deures de cura respectant la seva qualitat de ser sentint, assegurant el seu benestar conforme a les característiques de cada espècie i respectant les limitacions establertes en aquesta i les altres normes vigents”
Aquí ens aturarem a pensar: la majoria d’animals (ens centrarem amb els gossos) que conviuen o es troben sota control humà, considerem que tenen un nivell de benestar òptim? Expressen un comportament social adequat? Expressen o se’ls permet expressar adequadament la conducta natural? Tenen un estat emocional positiu?
Més habitualment del que podem pensar, els gossos no mostren un nivell òptim de benestar a causa de la intervenció (negativa) humana en el desenvolupament psíquic i físic.
- BENESTAR EMOCIONAL I FÍSIC DELS GOSSOS DE RESCAT
Els gossos que fan rescat són seleccionats pels seus impulsos instintius.
Un dels impulsos que es busca en rescat, o detecció, és el de presa, que haurà d’estar ben canalitzat i orientat cap al motivador (mossegador, pilota etc…). D’aquesta manera, els gossos amb elevat impuls de presa satisfan aquesta necessitat i això els aporta benestar emocional i físic.
Els gossos necessiten exercitar el sentit de l’olfacte. Els hi aporta beneficis físics i mentals. Ajuda el gos a relaxar-se, reduir l’estrès i estimular la ment.
Un gos que entreni i es dediqui al rescat per exemple de persones (vives) en grans àrees (boscos, prats, muntanyes…) no vol dir que s’hagi d’explotar perquè treballi per nosaltres. En efecte la paraula “gos de treball” té una connotació que pot ser negativa i és cert que hi ha diferents especialitats de les que no ens referirem, però el que ha de quedar clar que es tracta d’una activitat que aportarà benestar emocional i físic al gos sempre que el pilar bàsic sigui precisament el benestar. D’aquí la importància de la creació de protocols i ja que estem tampoc aniria malament una normativa que inclogui els gossos de rescat, justament per garantir que sempre s’actua en benefici del gos i mai en contra.
En efecte no tot s’hi val a l’hora de fer rescat amb el gos. L’entrenament s’ha de basar en el joc, el reforç positiu i els temps de recerca i descans (no val estar 5 hores buscant) i és clar, a tenir la formació professional especialitzada que t’habiliti per això, no farem proves amb un gos si no estem formats degudament.
Pel gos, el fet de buscar ja és un reforç, repeteix la conducta perquè obté un reforç positiu (joc). En primer lloc, amb el seu olfacte busca l’olor de persona (gos de venteig) de manera lliure i sense condicionaments. Un cop troba una persona fa el marcatge corresponent per indicar que ha trobat algú i es manté al costat de la víctima (per exemple bordant). Un cop el guia arriba al lloc, li lliura un motivador (joguina) al gos i juga amb ell. La base de l’entrenament és el JOC. La relació del guia amb el gos sempre serà basada en el respecte, l’empatia, l’ètica, l’amabilitat i el reforç positiu. Això comportarà una bona base per establir entre ells un bon vincle que aportarà benestar a tots dos.
Tal com hem esmentat, el concepte de benestar animal inclou tres elements: el funcionament adequat de l’organisme, és a dir, que els animals estiguin sans i ben alimentats; l’estat emocional de l’animal (l’absència d’emocions negatives com el dolor i la por crònica) i la possibilitat d’expressar algunes conductes normals pròpies de l’espècie (Fraser et al., 1997).
Des d’un punt de vista pràctic, la indicació més clara que una conducta és important en si mateixa és que l’animal mostra una resposta d’estrès o manifesta conductes anormals quan no pot expressar la conducta en qüestió.
Si bé en base a allò exposat, considerem necessari i prioritari la creació de protocols de protecció animal dels gossos de rescat que tinguin com a base el benestar animal àmpliament explicat, des de la seva selecció, amb valoracions periòdiques per part de professionals (veterinaris, etòlegs …), el seu entrenament, la seva operativitat, el lloc on viuen (des del nostre punt de vista a casa del guia amb la família), la seva jubilació… tot això sempre basant-se en un equilibri físic i psíquic. I recordem, no tots els gossos podran fer l’activitat de rescat, potser no tenen un instint tan fort i no els podem obligar, o potser el seu estat de salut tampoc no permeti que ho facin. En tot cas, sempre hem de tenir clar que són éssers vius dotats de sensibilitat.
“Totes les virtuts del gos, la fidelitat, la noblesa, l’alegria, l’altruisme, la intel·ligència, la sensibilitat, resten augmentades i acrisolades als rebesavis, els llops” [FÉLIX RODRÍGUEZ DE LA FONT]
Susanna Vilaseca Hoyas
Advocada titular del despatx ÈTiC Advocats.
Presidenta de la Comissió de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa.
Instructora Unitats Canines.
Article publicat al Blog de Derecho Animal de la Abogacía Española, febrer 2022
Comment