ÈTiC
  • FiRMA
  • SERVEIS
    • DRET PENAL I PENITENCIARI
    • DRET ANIMAL
    • FAMÍLIA I MATRIMONIAL
    • ASSESSORAMENT JURÍDIC I MEDIACIÓ
    • SERVEIS ONLINE
  • DETENCIONS
  • CASOS i ARTICLES
  • CONTACTE
  • JKJ

  • Plaça Mossèn Jacint Verdaguer, 19, 2 Terrassa (Barcelona)
    931283818
    638829157

    info@eticadvocats.cat

ÈTiC
  • FiRMA
  • SERVEIS
    • DRET PENAL I PENITENCIARI
    • DRET ANIMAL
    • FAMÍLIA I MATRIMONIAL
    • ASSESSORAMENT JURÍDIC I MEDIACIÓ
    • SERVEIS ONLINE
  • DETENCIONS
  • CASOS i ARTICLES
  • CONTACTE


ASSISTÈNCIA DETENCIONS


El temps és clau per una bona defensa penal

Telf. urgències
 638 829 157 
Davant d'una detenció cal ser molt cautelosos i no donar informació als cossos de seguretat que posteriorment ens pugui anar en contra. Per tant, el millor és comptar amb un bon assessorament des del moment de la detenció.
És per això que ÈTiC Advocats ofereix servei d'urgències 24 hores pels casos de detencions a comissaries. Entenem que la millor defensa comença a l'inici d'una detenció o inclús abans que aquesta es produeixi. Sovint cal demostrar certs aspectes que potser només es poden demostrar sol·licitant diligències a realitzar per part dels cossos policials i que posteriorment no seria possible acreditar.

Així mateix és essencial que abans de manifestar qualsevol cosa tota persona detinguda pugui reunir-se reservadament amb el seu advocat o advocada.

Un altre aspecte que considerem essencial és poder establir un contacte directe amb els familiars o les persones que indiqui el detingut, ja que podria ser necessari que aquestes puguin aportar documentació bàsica i molt important si després de la detenció la persona passa a disposició judicial amb una possible compareixença de presó, per exemple.

Tot el que no es digui, no podrà anar en contra

T'han citat com a investigat a una comissaria o al Jutjat ?

CONTACTA AMB ÈTiC
PREGUNTES FREQÜENTS DE LA DETENCIÓ
A quina legislació trobem regulada la detenció de persones?
La Constitució garanteix a l’article 17 el dret a la llibertat individual dels ciutadans, fixa els supòsits en què s’autoritza la detenció d’una persona i quins requisits s’han de complir. Així mateix, la Llei d'enjudiciament criminal recull com ha de produir-se la detenció i quins són els drets de la persona detinguda.

Per quins motius et poden detenir?
D'acord amb els articles 490 i 491 de la Llei d'enjudiciament criminal:
• Qui intenti cometre un delicte en el moment d'anar a cometre'l.
• El delinqüent en flagrant delicte.
• Qui fugi de l'establiment penal en el qual es trobi extingint condemna.
• Qui fugi de la presó en la qual estigui esperant la translació a l'establiment penal o al lloc on hagi de complir la condemna que se li hagi imposat per mitjà d'una sentència ferma o qui fugi en ser conduït a l'establiment o el lloc esmentats.
• Qui fugi estant detingut o pres per una causa pendent.
• La persona processada o condemnada que estigui en rebel·lia.

D'acord amb l'article 492 de la Llei d'enjudiciament criminal, l'autoritat o l'agent de la policia judicial té l'obligació de detenir:
• Qualsevol persona que es trobi en algun dels casos previstos a l'article 490 de la Llei d'enjudiciament criminal.
• Qui estigui processat per un delicte que tingui assenyalada en el Codi penal una pena superior a la de presó correccional.
• Qui estigui processat per un delicte que tingui assenyalada una pena inferior, si els seus antecedents o les circumstàncies del fet fan presumir que no compareixerà quan el cridi l'autoritat judicial. Se n'exceptua la persona processada que presti a l'acte una fiança suficient, segons el parer de l’autoritat o l’agent que intenti detenir-lo, per presumir racionalment que compareixerà quan el cridi el jutge o el tribunal competent.
• Qui es trobi en el cas previst al punt anterior, tot i que encara no es trobi processat, a condició que concorrin les dues circumstàncies següents: o Que l'autoritat o l'agent tingui motius racionalment suficients per creure en l’existència d'un fet que presenti els caràcters de delicte. o Que en tingui també de suficients per creure que la persona que intenti detenir va participar-hi.

Quins son els Drets de les persones detingudes?
La detenció haurà de practicar-se en la forma que menys perjudiqui a la persona detinguda en la seva persona, reputació i patrimoni, i no podrà durar més del temps estrictament necessari per a la realització dels esbrinaments tendents a l’esclariment dels fets.
En tot cas, en el termini màxim de 72 hores (excepte en casos de terrorisme, en què el termini es pot ampliar a 5 dies), la persona detinguda haurà de ser posada en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial. Totes les persones detingudes han de ser informades per escrit, en un llenguatge senzill i accessible, en una llengua que comprenguin i de forma immediata, dels fets que se li atribueixen i les raons que motiven la seva privació de llibertat, així com dels drets que l’assisteixen, que són els següents:
• Dret a no declarar contra si mateix/a, a no confessar-se culpable, a callar, a no declarar, a no respondre alguna/es de les preguntes que se li formulin o a dir que només declararà davant del jutge.
• Dret a designar un/a advocat/ada perquè l’assisteixi. Si per motiu de llunyania geogràfica no és possible l’assistència immediata de la persona lletrada, té dret a comunicar-se amb aquesta telefònicament o per videoconferència, llevat que aquesta comunicació sigui impossible. Si no designa un/a advocat/ada, se li en designarà un/a d’ofici.
• Dret a parlar reservadament amb l’advocat/ada, fins i tot abans de la seva declaració davant la policia, i a que la persona lletrada intervingui en les diligències de declaració, de reconeixement de què sigui objecte i de reconstrucció dels fets en els quals participi.
• Dret a accedir als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la legalitat de la detenció.
• Dret a fer avisar a qui digui, de la seva detenció i del lloc on està detingut/uda.
• Dret a trucar a la persona que vulgui en presència d’un agent.
• Si és estranger/a, té dret a que es comuniqui la seva detenció i el lloc de custòdia al consolat del seu país. A més, té dret a que el visitin les autoritats consulars i a comunicar i a mantenir correspondència amb aquestes.
• Dret a l’assistència gratuïta d’un/a intèrpret en cas que no entengui o parli el català ni el castellà, o en cas que sigui una persona sorda, amb discapacitat auditiva, amb dificultats del llenguatge, o amb una altra discapacitat que afecti a les facultats de comprensió o expressió oral.
• Dret que el reconegui el metge forense o el metge que el substitueixi legalment o, si això no fos possible, un altre metge que treballi per a l’Administració pública. • Dret a sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta si acredita insuficiència de recursos econòmics per litigar en els termes que preveu la Llei 1/1996 d’assistència jurídica gratuïta. Aquesta sol·licitud l’ha de presentar davant el col·legi d’advocats corresponent.
• Dret a instar el procediment d’habeas corpus si considera que la seva detenció és il·legal. Si la persona detinguda té la condició de persona amb la capacitat judicialment modificada, s’ha d’avisar a qui exerceix la pàtria potestat, la tutela o la guarda de fet, a qui s’ha de comunicar també els anteriors drets, i s’ha de comunicar al Ministeri Fiscal.

Què és el procediment d'habeas corpus?
És el procediment que la Llei orgànica 6/1984, de 24 de maig, reguladora del procediment d’habeas corpus, preveu per tal d’obtenir la immediata posada a disposició de l’autoritat judicial competent de qualsevol persona detinguda il·legalment.
Es consideren persones il·legalment detingudes:
• Les que ho siguin per una autoritat, agent de l’autoritat, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals, o sense que s’hagin complert les formalitats previstes i els requisits que exigeixen les lleis.
• Les que estiguin il·lícitament internades en qualsevol establiment o lloc.
• Les que ho estiguin per un termini superior al que assenyalen les lleis si, transcorregut aquest termini, no són posades en llibertat o lliurades al jutge més pròxim al lloc de la detenció.
• Les privades de llibertat a les quals no els siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis processals garanteixen a qualsevol persona detinguda.

És competent per conèixer de la sol·licitud d'habeas corpus el jutge d'instrucció del lloc on es trobi la persona privada de llibertat; si no consta, el del lloc en què es produeixi la detenció, i, si manquen els anteriors, el del lloc on s’hagin tingut les últimes notícies sobre el parador del detingut. El procediment d’habeas corpus pot ser demanat en qualsevol moment del procés de la detenció per la pròpia persona detinguda, el seu cònjuge o persona unida per anàloga relació d’afectivitat, descendents, ascendents, germans, els representants legals dels menors i persones incapacitades, el ministeri fiscal i el defensor del poble, així com el jutge competent.

Com finalitza la detenció?
Un cop finalitzades les investigacions, la policia deixarà la persona detinguda en una de les situacions següents:
• La portarà a declarar davant del jutge competent en funcions de guàrdia o del jutge que conegui del procediment que ha motivat la detenció.
• Deixarà la detenció sense efecte i posarà la persona detinguda en llibertat.
  • Plaça Mossèn Jacint Verdaguer 19, 2  TERRASSA (Barcelona)

    Tel. 931283818  M. 638829157

  • AVÍS LEGAL I POLÍTICA DE PRIVACITAT
  • SOM «PET FRIENDLY»

  • ÈTiC ADVOCATS.
© 2021 ÈTiC Advocats