La Sentència de la Sala Segona del Tribunal Constitucional de data 30 de gener de 2017 resol reconeixent que els advocats han de tenir accés a l’atestat complet desde Comissaria!
Ja tenim una Sentència recent que resol a partir de l’estimació del recurs d’empara, que els advocats han de tenir accés, ja a la Comissaria de l’atestat policial complet i no només als aspectes essencials del mateix, d’acord amb el que disposa l’aplicació directe de les directives europees (art. 7 de la Directiva 2012/13/UE del Parlament i el Consell, de 22 de maig de 2012 relativa al dret a la informació en els processos penals).
Abans de la reforma de la LECrim al 2015, ens trobavem que el Lletrat assistent no tenia dret a accedir al contingut de l’atestat policial en la seva assistència a la Comissaria fins que no li fos facilitat en dependències judicials i sempre i quan les mateixes no fossin declarades secretes mitjançant resolució judicial expressa.
A partir de la reforma (LO 5/2015, de 27 d’abril per la que es modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal i la LO 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial per transposar la Directiva 2010/64/UE de 20 d’octubre de 2010 i la Directiva 2012/13/UE) amb entrada en vigor el 28/10/2015…L’advocat té dret a examinar els material de l’expedient policial abans de la declaració del detingut. Concretament es pot demanar examinar l’atestat i/o diligències policials que siguin essencials per a impugnar la legalitat de la detenció o privació de llibertat, llevat que el Jutge o Tribunal, per resolució motivada, hagin acordat el secret del sumari i/o acordat detenció incomunicada i així ho justifiquin les circumstàncies del cas (ars.302, 527 i 509 LECrim).
En qualsevol cas, l’advocat sempre havia de tenir accés com a mínim als elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la privació de llibertat (art. 527.1.d i 505.3 LECrim).
La realitat és que al demanar aquest accés, la resposta més habitual de Mossos d’Esquadra, Policies Locals.. era d’una negativa per part de la policia a facilitar l’examen de les diligències o dient que com a màxim et facilitaven una còpia de la lectura dels drets, cosa que significa que només tenim dades del client i del número de diligències policials, la qual cosa considerem que no és un accés a l’atestat policial, ni podem saber res més enllà del que el Policia bonament ens vulgui informar.
Així mateix, el terme «elements de les actuacions que siguin essencials per impugnar la privació de llibertat»és bastant -per no dir molt!- indeterminat (deixant de banda el contingut de la directiva europea), amb la qual cosa només ens quedava una opció: quan els motius esgrimits per a no facilitar l’accés o còpia de l’atestat ens generessin dubtes, l’advocat feia constar la protesta en diligència prèvia a la declaració i com a part integrant de l’atestat. En cas que la policia no ho vulgués fer constar, quedava la opció de denunciar per escrit i poder traslladar la incidència al jutjat degà.
Cal recordar que no respectar els drets que la Constitució i les Lleis processals garanteixen a tota persona privada de llibertat pot ser motiu de considerar la detenció com a il·legal als efectes de la L.O. 6/1984 reguladora del procediment «Habeas Corpus».
Però sembla a ser que aquest aspecte poc determinat i interpretat segons conveniència, ja no ens ha de generar dubtes, al contrari, ha d’establir de fet i de dret l’exercici del dret de defensa (art. 24.2 CE).
La Directiva 2012/13UEestableix a l’art. 7:
1. Quan una persona sigui objecte de detenció o privació de llibertat en qualsevol fase del procés penal, els Estats membres han de garantir que es lliuri a la persona detinguda o el seu advocat aquells documents relacionats amb l'expedient específic que estiguin en poder de les auto- ritats competents i que resultin fonamentals per a impugnar de manera efectiva, d'acord amb el que estableix la legislació nacional, la legali-tat de la detenció o de la privació de llibertat."
2."Els Estats membres han de garantir que la persona acusada o sos- pitosa o el seu advocat tinguin accés almenys a la totalitat de les proves materials en possessió de les autoritats competents a favor o en contra d'aquesta persona, per salvaguardar l'equitat del procés i preparar la defensa".
L’art. 11 de la mateixa Directiva, va fixar com a data límit de transposició de les seves disposicions pels Estats membres de la UEel dia 2 de juny de 2014. En el cas de l’estat espanyol, aquesta obligació no es va complir fins a l’aprovació de la LO 5/2015 de 27 d’abril.
La Sentència del TC considera que la Directiva era vinculant (primacia del dret comunitari sobre el dret intern i el seu efecte directe pels ciutadans) i que no es tracta només de jerarquia de normes, sinó de l’aplicabilitat del dret prevalent i deixar sense efecte la norma desplaçada, tot i que l’ordenament jurídic intern no l’hagi expulsat, així mateix -i cito literalment-:
"La negativa sense cap justificació de l'Instructor al lliurament del material de què ja disposava, va comportar així la vulneració del dret a l'assistència de lletrat (art. 17.3 CE), el qual inclou en el seu contingut el dret del detingut i el seu lletrat a accedir als ele-ments fonamentals (llavors, art. 7.1 de la Directiva 2012/13 / UE) per impugnar la seva situació privativa de llibertat."
Per tant, el lletrat ha de tenir accés a l’atestat ABANS DE L’ENTREVISTA RESERVADA.
Des d’ÈTiC Advocats estem contents que ja hagi arribat el dia de poder dur a terme el compliment de l’exercici del dret de defensa i esperem que ara ja no quedin dubtes quan els hi demanem als diferents cossos policials que volem l’accés a l’atestat policial.
Pròximament us informarem com va a la pràctica aquesta situació!
Podeu consultar el text íntegre de la Sentència al següent enllaç: https://www.tribunalconstitucional.es/NotasDePrensaDocumentos/NP_2017_006/2014-07301STC.pdf
Susanna Vilaseca Hoyas.
Comment