Legislació a Catalunya vs. realitat dels cavalls
NORMATIVA APLICABLE
En primer lloc, hem de tenir present que actualment a Catalunya i ho podem fer extensible a la resta de comunitats autònomes, segueix existint la tradició d’utilitzar a cavalls per a actes i festivitats. Podríem dir que s’ha fet tota la vida, però el que ens plantegem és si realment aquests actes i festivitats produeixen o no maltractament animal? Realment el públic es para a reflexionar com ho estan passant aquests cavalls, què senten, com se senten? Actuen les administracions públiques d’acord amb la legislació vigent? En definitiva, sabem tots com funciona per naturalesa un cavall per poder saber si aquell acte causa menyscabament psíquic o físic a l’animal?
El Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril,pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals que passarem a analitzar a continuació amb els citació dels articles més destacables i relacionats:
CONTROL DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
«Queden prohibides les actuacions següents respecte als animals: Maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics». (Art. 5a)
«Els certàmens, les activitats esportives amb participació d’animals i altres concentracions d’animals vius han de complir la normativa vigent, especialment la relativa a condicions higienicosanitàries, de protecció i de seguretat dels animals» (art. 7)
«En la càrrega i la descàrrega dels animals, s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o sofriments» (art. 8.3)
Hem de tenir present que qui autoritza aquestes festivitats o actuacions (cavalcades de reis, Tres Tombs [1] ….) Són els ajuntaments del municipi on es realitzen. La llei empara al fet que es compleixin els requisits legals establerts, però realment per exemple, els ajuntaments controlen que es compleixin els mateixos? Què passa si un cavall mor d’un atac de cor per estrès provocat pel soroll dels petards? Tenen veterinaris en aquestes festes a fi de poder atendre de manera immediata en cas que un cavall no es trobi bé, en cas que es desplomi? Sabem per què els passa? Realment podríem pensar que són coses que passen, que per exemple ¿un atac de cor li podria haver passat estant a l’hípica? Arriben els remolcs en les condicions de transport que preveu la normativa? ¿Controlen la documentació dels animals, vacunacions, segur, nucli zoològic o codi REGA, salut del cavall?
Al meu entendre, tots aquests requisits no són controlats, de manera que tenim una legislació que ho preveu, però no obstant això si no s’aplica no estem garantint el benestar dels animals.
QUÈ ENTENEM PER PATIMENT DEL CAVALL?
«La finalitat d’aquesta Llei és assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals. (Art. 2.1)
«Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, procurant-seu benestar., (Art. 2.2.)
«Ningú ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por (art. 2.3)»
Segons la legislació, hem d’atendre bàsicament a les necessitats etològiques procurant el seu benestar, per la qual cosa hem de tenir en compte el comportament dels cavalls.
Aglomeracions de gent, petards, foc, tambors …conceptes que entenem perfectament, però no obstant això, anem a veure què entén un cavall.
Entenem realment el comportament d’un cavall? Entenem què estrès a un cavall pot produir la seva mort? Entén tota la gent que estan en aquesta festivitat aquesta realitat o simplement veure a cavalls per exemple en una cavalcada és una tradició molt bonica perquè vegin els nens i nenes? Els vam explicar a ells que podria ser que els cavalls en aquell moment no ho estiguessin passant bé? Que podrien estar aterrats? Que podrien morir pel simple fet de ser-hi? Què dirien els infants si això ho sabessin? Seguirien volent veure els cavalls allà realment?
En definitiva, no podem respondre a aquestes preguntes sense plantejar-nos quin comportament té un cavall i com percep diferents coses de manera totalment diferent a com les percebem les persones … hem de conscienciar tots i tenir clar que un cavall no és una persona, és a dir que davant el soroll d’un petard una persona pot sentir por però en definitiva sap que és un petard i la por es rebaixa, però … un cavall ho entén? I quines conseqüències li provoca un soroll fort?
DOMA RESPECTUOSA AMB ELS CAVALLS: DOMA NATURAL
Es tracta d’una especialitat cada vegada més en auge en països com França o Alemanya, que es basa en la mínima invasió a l’animal, sobre la base del enteniment del funcionament que té el cavall i la seva manera d’actuar, per poder entendre el perquè de la seva comportament. La realitat és que en base a l’estat natural d’un cavall, els actes populars d’aglomeracions, sorolls de tambors, trets d’inici, petards, etc … no és el més adequat i menys encara si aquests animals no han estat insensibilitzats als sorolls, a les aglomeracions … insensibilització que darrere porta un treball continuat i de temps amb el mateix, que se li han d’ensenyar i presentar situacions que no coneix d’abans. Per entendre’ns, quan un cavall passa per davant d’un objecte que no ha vist mai la reacció més normal és de por, que poden quedar paralitzat. Els cavalls no estan a gust en aglomeracions ni actes populars ells no anirien mai. Si els deixessis allà, el primer que farien és córrer i marxar d’allà. Si mirem pel benestar de l’animal, és clar que allà no estan bé. Jo crec que en el món del cavall el problema principal és que hem normalitzat durant molt de temps moltes coses que no són normals i que ens estan dient que els cavalls no estan bé. La majoria de veterinaris estan d’acord en que el cavall és un animal hipersensitivo i més aviat poruc. Alguns centres eqüestres comencen a canviar la manera de tractar-los, però no obstant això tenim un problema a les festivitats tradicionals de tota la vida!
MORTS DE CAVALLS I PERSONES EN FESTIVITATS DE CATALUNYA
Analitzarem tres exemples a través de les notícies de diferents mitjans de comunicació, on al meu entendre s’ha produït maltractament psíquic i / o físic d’aquests animals i les conseqüències són o la mort del cavall o fins i tot la morta d’una persona a conseqüència d’aquest maltractament.
2018.01.05:
«Mor un cavall durant la cavalcada de Terrassa. S’ha desplomat al mig de la via i no es va poder fer res per salvar-li la vida «» Un cavall de la comitiva del rei Melcior de la cavalcada dels Reis de Terrassa ha mort sobtadament just quan s’iniciava el recorregut amb totes les carrosses ja preparades, el que ha endarrerit la celebració de l’esdeveniment. Els fets han succeït poc després de les 18:00 hores al carrer Col·legi, just on arrencava la desfilada, i els serveis d’emergències no han pogut fer res per salvar la vida de l’animal, que ha mort a l’instant. «
Font:
https://www.ara.cat/societat/cavall-mor-durant-cavalcada-Terrassa_0_1937206430.html
El cavall es va desplomar a terra instants previs a iniciar la desfilada de Reis des del carrer Col·legi i va morir poc després. Segons apunten algunes fonts, l’animal podria haver patit un infart just abans de l’últim petard que donava el tret de sortida a la comitiva. L’Ajuntament de Terrassa ha decidit que els cavalls que portaven genet en la cavalcada dels Reis no participin més. Però no obstant això no ha comunicat el perquè, ¿entén que es menyscaba el benestar dels cavalls i se’ls provoca patiment? Al meu entendre, no han entrat mai a valorar aquesta qüestió.
2017.06.03
«Un home d’uns 40 anys ha mort aquest dissabte de matinada després de ser atropellat per un dels carros que participaven en la Romeria del Rocío de Terrassa (Barcelona). Segons les citades fonts, un cavall que formava part de la celebració s’ha desbocat i ha colpejat o atropellat la víctima sobre les 01.30 hores i li va provocar la mort. «
Si analitzem aquesta notícia molts podrien pensar que el culpable és el cavall, però no obstant això, per què no s’esmenta que hi havia tambors tocant, gent, perquè no se’ns explica quin pes portava el cavall amb el carro al qual anava lligat? Què va fer que el cavall es desboqués? El fet d’afectar el benestar animal i causar-los patiment, pot tenir també conseqüències molt negatives i irreparables per a les persones que van a aquestes festivitats, per a nens que presències aquests actes. Potser això preocupi més a les administracions públiques … però no obstant això, després d’aquest lamentable succés, la festivitat va continuar, sense considerar necessari suspendre-la o cancel·lar-la.
2017.03.27
«Un cavall mor durant els Tres Tombs de Torrelles de Llobregat» Accidentada celebració dels Tres Tombs aquest cap de setmana a Torrelles de Llobregat, amb un cavall mort i dues persones ferides. Un cavall va morir al carrer Major mentre arrossegava un carro amb cinc persones sobre -entre adults i menors- en un municipi que té una orografia complexa. En desplomar-se el cavall, una de les dones que viatjava va caure i es va trencar un braç i un genoll. Després de l’incident, una grua va retirar l’animal davant la mirada atònita de petits i grans. L’autòpsia va concloure que l’animal va morir d’un aneurisma.
Font: https://www.cugat.cat/diari/opinio/133217/un-tres-tombs-_animal-friendly
Aquí podem veure el tema del pes que portava aquest cavall. Un carro (desconeixem el pes) i 5 persones .. estava acostumat a portar un carro? Podríem considerar-lo també com a delicte de maltractament animal tipificat en el nostre Codi Penal? ¿Potser estava esgotat l’animal i el van obligar a seguir?
Els fets descrits i molts més, haurien de servir per denotar els riscos implícits d’aquest tipus d’activitat, treballar per tenir festivitats sense participació animal es converteix en una tasca necessària, oportuna i imprescindible, important per als que el pateixen i també pel paper de l’administració local, per tal d’augmentar el benestar dels animals i la seva protecció i no amagar les realitats dels fets, adquirint compromís i tolerància zero i fent així que la població es pugui conscienciar de la realitat real.
[1] Els Tres Tombs és una festa popular que se celebra als voltants de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals, i que commemora l’ofici de traginer. Són un conjunt de celebracions que se celebren a Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades de les tres voltes, carreres, benediccions dels animals a més d’altres actes. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix en donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població.
Nota: Article publicat el 23/02/2018 al blog de derecho de los animales de la web de la Abogacía Española: http://www.abogacia.es/2018/02/23/quiza-no-sea-tan-bonito-ver-caballos-en-festividades-y-actos-populares-legislacion-en-catalunya-vs-realidad-de-los-caballos/
SUSANNA VILASECA HOYAS
Presidenta de la Comissió de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa.
Comment